El carrer era de terra està ambientada al Barranquet, un carrer molt antic de Vila-real. És, encara ara, el que separa el poble del Bario, el Barri de l’Hospital. En un extrem del carrer, just on hi havia uns ponts per a creuar si baixava aigua, estava, fins que el van tancar en els temps de postguerra, l’hospital més antic de tot el País Valencià. El va fundar el mateix Jaume I. A l’altre extrem del carrer hi havia la caserna de la Guàrdia Civil, que ara és la de la policia local, els policeros, com els anomenen afectuosament els vilatans. Cadascun dels personatges principals arriba a viure allà després d’una història personal pròpia. De la mateixa manera que passa en qualsevol carrer dels nostres pobles. Un bon dia, les persones, les famílies, hi arriben, s’hi instal·len i, poc després, ja són d’allà. De tota la vida. Aproximadament a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta del segle passat, les vides d’alguns veïns del carrer es creuaran i donaran origen a una sèrie d’esdeveniments, moguts per les grans forces que impulsen les persones a fer el que fan: l’amor, l’ambició, l’odi, la venjança, la cobdícia… Les mateixes passions que han mogut la Humanitat des dels seus inicis. El carrer serà testimoni d’uns fets que basteixen una història apassionant.


Biografía del autor
Josep Usó i Mañanós (Vila-real, 1959). Llicenciat en Ciències Químiques, s’ha jubilat després de tota una vida dedicada a la docència. Comença a escriure literatura de ficció el 1998, quan publica la seua primera novel·la, La catifa maleïda (1998). Des de llavors, no ha deixat d’escriure. Ha publicat uns quants contes en reculls de certàmens literaris i ha guanyat o ha sigut finalista en alguns premis literaris de narrativa. Entre les seues novel·les, hi ha Amor amarg · Premi Universitat de Lleida 2001 (2002); Civils i Incivils · Premi Sant Carles Borromeu d’Andorra 2004 (2005); Els retrobats i els perduts · Premi Ciutat de Sagunt 2007 (2008); La senda llarga · Premi Vila d’Almassora 2008 (Onada Edicions, 2009); La plaça del Gall · finalista al Ciutat de Benicàssim 2011 (2011); Fàtima i Cristina · Premi Ciutat de Torrent 2011 (Tabarca, 2012); Una història amb sol i ombres · Premi Vila de Puçol 2012 (Onada Edicions, 2013); L’any de l’herba sana · Premi Vila de Puçol 2014 (Onada Edicions, 2015), o Judith Sorribes (2018). El carrer era de terra és la seua onzena novel·la.