Els versos escrits en el poemari Xaman ens retrotrauen a l’essència primordial de l’ésser humà, la seua relació amb la natura i amb altres éssers humans. La nit ancestral, el misteri del foc, el do de la paraula i el so prenen un sentit de percussió sonora que s’endinsa en els ritmes primigenis. (…) El poemari és un recorregut vital de l’existència humana al llarg del temps. Els sons colpegen les ossades, expressen el fred, la calor del foc o el misteri de la foscor de la cova. És també el vaivé del brunzit hipnòtic que ens transporta a eixe altre món màgic: l’espai i el temps del xaman, del trànsit que connectava homes i dones amb la natura, principi i fi de la seua supervivència.


Biografía del autor
Antoni Gómez (Sagunt, 1960) ha publicat els poemaris Laura (premi Senyoriu d’Ausiàs March, 1992), La rebel·lió de l’heroi (1994), Sarajevo (premi Marià Manent, 1996), Èpica per a infants (premi Ciutat d’Elx, 2000) i El cant de l’heretge (2002). És autor del llibre Santiago Bru i Vidal. Converses amb un intel·lectual dels anys cinquanta (2003), del recull de retrats periodístics Testimonis que han fet un país (2005), d’una recopilació de crítiques aparegudes en la premsa diària i revistes literàries, com ara Eros és l’escriptura. La literatura com a estimulant vital (2011), i de les obres en prosa El camí de les merles (2009) i Maleïts entrepans (2015). També ha publicat un recull d’articles periodístics, La vida precària. Cròniques d’un temps d’incertesa (2020). Amb Xaman ha obtingut el premi Josep Maria Ribelles de Puçol.