“La gràcia, l’atractiu i el valor dels poemes de Montse Gort radiquen precisament en el to de la seua veu poètica. Una veu que denota claredat, sinceritat, gust pel detall. I, sobretot, en l’absència de patetisme, que aconsegueix magistralment a través de l’ús de la prosopopeia. És a dir, en la mesura que la personificació dels objectes, dels espais, dels àmbits, de les accions i les seues característiques, creen el distanciament necessari per fer de transmissors dels sentiments i les sensacions (…)Crec que la síntesi perfecta del sentit del llibre l’expressa aquest vers del poema Panoràmica: “a cada punt de fuga, una llavor”. Certament: a cada punt de partida, una renúncia, una pèrdua, però alhora un nou renaixement, una “maragalliana” naixença.”
Del pròleg de Josep Borrell i Figuera

Montse Gort Solé (Lleida 1963) Mestra i llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Treballa donant classes de música i plàstica a l’escola Ramon Llull de Barcelona.
Participa en diverses exposicions d’il·lustració, gravats i poemes –objecte: 2003 mostra individual de poemes-objecte: «Qüestió de fer» a la Universitat de Lleida; 2010, mostra individual amb noves peces, de la sèrie «Que omple ments», al Centre Cívic Ateneu Fort Pienc de Barcelona.
Ha escrit diverses lletres per cançons (per a “Túrnez & Sesé”, “Laia Rius” i “Albert Fibla”) i ha publicat contes, articles i poemes en diversos mitjans.
Va formar part de l’Antologia de poetes de Ponent (De la Renaixença als nostres dies) recollida pels poetes lleidatans Jaume Pont i Jordi Pàmias, (Pagès editors 2019). Ha participat en els llibres d’autor col·lectiu: Passió pel conte (Voliana, 2018) i recentment en Dones, arbres i poesia (Voliana, 2021).
L’any 2017 va publicar a Voliana Edicions el seu primer llibre de poemes: Del pretèrit imperfecte al futur simple.