Una al·legoria sobre la fragilitat de la llibertat i la vulnerabilitat de la democràcia basada en el poema de Martin Niemöller sobre la persecució nazi.

Algú torna de la feina, cap a casa. En direcció contrària, camina la resta de la gent. Sembla que fugen. Al cel, se senten remors d?avions. Pels carrers, es veuen soldats. Però hi ha algú que continua, com si no li afectés. No mira enrere ni es fa preguntes. Fins que a casa l?esperaran totes les respostes.
Una al·legoria sobre la fragilitat de la llibertat i la vulnerabilitat de la democràcia, amb un desplegament gràfic ple de simbolisme, que culmina en un final impressionant.