Un testimoni, no exempt de la fina ironia gallega, de tres dècades de lluita contra la depressió.

Depressius, sortiu de l?armari!

Amb aquesta contundència el periodista Anxo Lugilde es dirigia als que com ell viuen condicionats per la pesant llosa de la depressió. Va ser el novembre del 2020, primer a la ràdio i després en una crònica personal que va publicar a La Vanguardia i que va tenir un gran ressò a les xarxes, posant de relleu que eren molts els que l?acompanyaven en aquell mateix trajecte.

La Vella Companya és una crònica que transita amb ironia per la vida professional i personal d?algú que des de jove conviu amb aquesta malaltia, que irromp a la vida amb un pla exterminador i a la qual només es pot combatre en un camp de batalla que no és un altre que el propi cos.

Aquest és un testimoni commovedor i feroç, una carta oberta als camarades depressius que pretén obrir el camí de la visibilitat i ajudar en tot el que es pugui els que pateixen encara aquest terrible estigma.

«La Vella Companya no és un diari, ni és una crònica. És un pols descarnat i encara inacabat entre ell i una ombra que l?acompanya des de fa trenta anys. Som espectadors d?aquesta lluita, que descriu sempre amb aquest humor galaicocatalà marca de la casa, però sense estalviar-nos passatges que ens deixen tenallats en la lectura». Del pròleg de Xavi Bundó, director del Via lliure de RAC1