Un acudit sobre repressors i reprimits: és un clàssic, en les dictadures.
L?humor, sorgit directament del carrer, de l?enginy popular, ha estat sovint una arma, o una eina, o si més no un consol per a les víctimes de les dictadures o els règims despòtics. I avui és un document més per als historiadors, una via per entendre antics comportaments socials, antigues mentalitats que, de fet, són també contemporànies.

L?humor és una característica humana, i exigeix la interacció social. Algú fa riure a algú altre, i tots dos queden satisfets. El riure és catàrtic, terapèutic, socialment útil, i fins i tot una manera de guanyar-se la vida, des de fa mil·lennis. Perquè la necessitat de riure ens ha acompanyat sempre, en temps de bonança, però sobretot en temps de malvestats.