Gabriel Alomar va ser una de les icones claus del republicanisme i el catalanisme obreris-ta d’inicis de segle XX. A ell li devem importants contribucions intel·lectuals i culturals:
Va ser el primer en la història del nostre país a sintetitzar l’emancipació nacional ambl’emancipació social. Va ser un dels primers a teoritzar un nou corrent artístic i filosòficque rebria el nom de Futurisme. Va tenir un paper central en les primeres formulacionsd’un catalanisme popular. Va ser un dels grans recuperadors del llegat de Pi i Margall pera tota una nova generació de republicans catalanistes del segle XX.



Gabriel Alomar va néixer a Palma el 1973 i va morir exiliat al Caire el 1941 després d?una vida d?implicació cívica en tota mena de plataformes polítiques. Va fundar partits, revistes, setmanaris, va ser un personatge àmpliament admirat, llegit i escoltat i va tenir un paper rellevant en el procés constituent de la Segona República. Al final de la seva vida, la Comissió Depuradora de l?Ensenyança franquista, en un informe que havia elaborat de depuració, va dir d?ell que el seu delicte havia estat «ser separatista. Ser un dels propagandistes d?extrema esquerra més coneguts d?Espanya».