Aquest text ofereix en la primera part, l'experiència espiritual d'un membre de la Comunitat de Jesús durant tota la seva vida a redós del testimoniatge de Charles de Foucauld. Una experiència que ha marcat els seus criteris de pensament i d'actuació de manera que pot afirmar que la seva vida hauria estat tota una altra cosa sense la referència al Germanet de Jesús.

En la segona part es pot trobar un quart «temps» en aquest cas «agraït» (els altres han estat temps «après», «obert» i «daurat»): una confidència personal de com la biografia de Foucauld, els escrits sobre el seu compromís d'encarnació, els contactes amb comunitats i llocs concrets, han inspirat una espiritualitat que subratlla la infància espiritual, l'aliment del capteniment de presència i transparència... És a dir una inspiració evangèlica que ha acompanyat tota una vida.

Charles de Foucauld (1858-1916), beatificat l'any 2005, és una de les figures espirituals més significatives del nostre temps. Volent imitar la vida senzilla de Jesús a Natzaret es va establir al desert del Sahara, on va viure sol fins a la seva mort als 58 anys. La seva vida i escrits han estat font d'inspiració a nombrosos grups de religiosos i laics d'arreu del món que segueixen el seu carisma.