Un foraster arriba en un lloc carregat d'història viva, on res no és el que sembla.

II Premi Proa de novel·la

XXII Premi Llibreter

Una nit d’hivern, un home arriba al Sallent de Santa Pau. Ben aviat, el nouvingut rep l’encàrrec de fer classes a la Mar, una noia de tretze anys. La seva família és l’eix al voltant del qual giren totes les vides de la vall del Ser. «Aquesta nena es perdrà», diu el seu avi, un home que té el do de trobar aigua sota terra i de donar ordres sense obrir la boca. Per esbrinar què vol dir perdre’s, haurem de recórrer els camins que uneixen les cases i les vivències dels habitants d’una vall on tothom arriba fugint d’alguna cosa i només es queden els que no han pogut anar-se’n. El foraster busca les històries soterrades com un saurí les vetes d’aigua, i es va fent un retrat de la vall i de la seva gent, del temps i del país, dels seus mites i d’ell mateix. Els personatges es mouen entre les constel·lacions i els fòssils: som al centre del món i del temps. La casa de foc és una obra enganxada a la realitat i a la màgia, una novel·la que busca i que troba.

Biografía del autor
Francesc Serés (Saidí, 1972) ha publicat la trilogia de novel·les De fems i de marbres, els reculls de contes de La força de la gravetat, Contes russos i Mossegar la poma. També ha escrit dues obres de no ficció, Matèria primera i La pell de la frontera. Amb La casa de foc va guanyar el Premi Proa de Novel·la 2020. Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Literatura, el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi Llibreter, entre altres.