Com pot una persona que ha delinquit compensar el dany causat? Per a què serveixen les presons? Hi ha alguna alternativa possible?
Deia Nelson Mandela que ningú no coneix realment un país fins que no ha visitat les seves presons. Representen la cara més fosca de la nostra societat, l?edifici que volem ben lluny de casa, i per això reduïm els presos a una xifra malaurada, a un símbol del mal o a casos perduts. Ni ciutadans ni polítics ens interessem per saber què hi passa a l?altra banda del mur, però la reinserció dels condemnats és una garantia de tranquil·litat i benestar per tothom.
De la mà dels testimonis que ha conegut els últims anys, Raül Romeva planteja un debat incòmode però necessari sobre la vertadera funció que ha de tenir el sistema penitenciari. Hi qüestiona la moral de venjança que sovint s?acarnissa sobre els condemnats i la privació de llibertat com a única forma de condemna, i proposa com a alternativa models provats en altres democràcies, com ara el règim de presons obertes.
?En Jonàs no oblidarà mai el soroll de ferro rovellat de la porta tancant-se al seu darrere. Ni tampoc la primera nit en una cel·la. No està acostumat a fer les necessitats en companyia, però no ha trigat a entendre que, aquí dins, la dignitat pren unes connotacions diferents. Val més que s?hi acostumi, o ho passarà molt malament.?

Raül Romeva és doctor en Relacions Internacionals i llicenciat en Economia. Va ser diputat al Parlament Europeu del 2004 al 2014 i conseller d?Afers Exteriors, Relacions Internacionals i Transparència. Ha estat investigador sobre pau al Centre UNESCO de Catalunya i a l?Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona, sotscap de l?Oficina de la UNESCO a Bòsnia i Hercegovina, supervisor electoral per a l?Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, coordinador de campanyes de desarmament a Intermón Oxfam i professor d?Afers Europeus i Relacions Internacionals en diverses universitats. En el judici per l?1 d?octubre va ser condemnat a dotze anys de presó.