Joan Domènech, un home sol amb dos farcells de roba i
una sola cama, ha tornat del més profund dels oblits i ara
és assegut en un banc a la Barcelona de 1942. Un estúpid
rancor de joventut el va condemnar a allistar-se a la Divisió
Blava per evitar les represàlies dels militars franquistes quan
entren a Valls. Isolat en una travessa eterna i cruenta fins a
Leningrad, s’aferrarà al vertader significat de les paraules
per preservar el record de la Teresa Font, una miliciana republicana
honesta i decidida. Fins a adonar-se que, perdut
en una Europa en cendres, potser no ha estat tan sol com
es pensava. Un altre home, Dimitry Pavlov, un llenyataire
de la taigà siberiana, soldat de l’Exèrcit Roig, ha viscut una
vida paral·lela a la seva.

Xavi Ballester. Nascut a Barcelona el 1974, filòleg
hispànic, d’ençà que té ús de raó no surt de casa
sense la llibreta per escriure relats i versos al vol, i
aprendre de la gent que l’envolta. El 2012 va obtenir
el XV Premi de narrativa curta Tinet Ciutat de Tarragona
amb el relat Ous Ferrats (Cossetània). El 2016
va publicar el seu primer llibre en solitari, Porexpan i
polaroids (Pagès editors), guanyador del Premi 7lletres.
El 2019, el conjunt de relats Huir no significa nada (editorial
Milenio), van merèixer la Menció especial del XXIX Premio
Gonzalo Torrente Ballester. Fou un dels impulsors de la revista
literària Rosita (www.revistarosita.com) i actualment el trobareu
a la llibreria Obaga (www. obagallibreria.com). Si segueix agafant
paper i bolígraf és perquè encara creu en la bellesa del
món, perquè no es cansarà mai d’escoltar Purple Rain i perquè
el segueix commovent l’elegància de Richard Ford.

Premi Portal de Bové de Narrativa Vila de Montblanc, 2021