Cesta de la compra

Viure de renda. La gestió del patrimoni Carles, 1770-1860

Autor Mònica Bosch

Editorial DOCUMENTA UNIVERSITARIA

Viure de renda. La gestió del patrimoni Carles, 1770-1860
-5% dto.    22,00€
20,90€
Ahorra 1,10€
No disponible, consulte disponibilidad
Envío gratis
España peninsular
  • Editorial DOCUMENTA UNIVERSITARIA
  • ISBN13 9788499845814
  • ISBN10 8499845819
  • Tipo LIBRO
  • Páginas 432
  • Año de Edición 2021
  • Idioma Catalán

Viure de renda. La gestió del patrimoni Carles, 1770-1860

Autor Mònica Bosch

Editorial DOCUMENTA UNIVERSITARIA

-5% dto.    22,00€
20,90€
Ahorra 1,10€
No disponible, consulte disponibilidad
Envío gratis
España peninsular

Detalles del libro

La família Carles constitueix un dels exemples més destacats dels hisendats gironins pel poder econòmic, social i també polític que arribà a assolir. En la base de la seva gran influència es trobava un important patrimoni agrari, integrat per 855 hectàrees a mitjan segle XIX. A partir, fonamentalment, dels contractes agraris, la correspondència i la comptabilitat privada, i d?un enfocament que prioritza l?anàlisi de les relacions socials que s?establien entre els diferents agents implicats (propietari absentista, administrador, masovers, subemfiteutes, grans arrendataris, etc.), aquest llibre analitza de forma detallada l?explotació d?aquest extens patrimoni i aprofundeix en les bases econòmiques i socials del poder que varen exercir els hisendats gironins a la primera meitat del segle XIX. A través del cas analitzat, descobrim, en el trànsit de l?Antic Règim a la societat liberal capitalista, un propietari absentista que mai no es va desentendre de la gestió dels seus béns, que assajà diverses fórmules d?explotació fins a trobar la més convenient per als seus interessos, que va realitzar inversions per intentar mantenir el seu elevat nivell de vida i que mantenia una relació de superioritat paternalista amb els seus masovers, i de domini amb els seus subemfiteutes, però de total dependència respecte dels seus arrendataris-creditors.

La familia Carles constituye uno de los ejemplos más destacados de los haciendados gerundenses por el poder económico, social y también político que llegó a alcanzar. En la base de su gran influencia se hallaba un importante patrimonio agrario, integrado por 855 hectáreas a mediados del siglo XIX. A partir, fundamentalmente, de los contratos agrarios, la correspondencia y la contabilidad privada, y de un enfoque que prioriza el análisis de las relaciones sociales que se establecían entre los diferentes agentes implicados (propietario absentista, administrador, masoveros, sub-enfiteutas, grandes arrendatarios, etc.), este libro analiza de forma detallada la explotación de este extenso patrimonio y profundiza en las bases económicas y sociales del poder que ejercieron los haciendas gerundenses en la primera mitad del siglo XIX. A través del caso analizado, descubrimos, en el tránsito del Antiguo Régimen a la sociedad liberal capitalista, un propietario absentista que nunca se desentendió de la gestión de sus bienes, que ensayó diversas fórmulas de explotación hasta encontrar la más conveniente para sus intereses, que realizó inversiones para intentar mantener su elevado nivel de vida y que mantenía una relación de superioridad paternalista con sus masoveros, y de dominio con sus sub-enfiteutas, pero de total dependencia respecto de sus arrendatarios-acreedores

The Carles family is one of the most outstanding examples of Girona's haciendados due to the economic, social and political power that they achieved. At the base of its great influence was an important agrarian heritage, made up of 855 hectares in the mid-19th century. Basically, from agrarian contracts, correspondence and private accounting, and from an approach that prioritizes the analysis of the social relations that were established between the different agents involved (absentee owner, administrator, landowners, sub-emphyteuts, large tenants, etc.), this book analyzes in detail the exploitation of this extensive heritage and delves into the economic and social bases of the power exercised by the Girona estates in the first half of the 19th century. Through the case analyzed, we discovered, in the transition from the Old Regime to the liberal capitalist society, an absentee owner who never ignored the management of his assets, who tried various exploitation formulas until he found the most convenient for his interests, that made investments to try to maintain its high standard of living and that it maintained a relationship of paternalistic superiority with its landowners, and of dominance with its sub-emphyteutas, but of total dependence on its tenant-creditors.