Un llibre a dos veus: un diàleg entre un pare i un fill en
la distància del temps. Llibert és fill del deportat Joan
Tarragó, qui va poder tornar de Mauthausen, però a l?exili
de França. D?aquí el nom del Llibert, símbol de la llibertat
recuperada. El pare va demanar al fill que escrigués les
seves memòries. Però el fill tenia llavors vint anys i dubtava
si podria enfrontar-se de nou als horrors que havia sentit
quan era un nen i s?amagava dels adults exdeportats que
venien a casa compartint les seves experiències.
Per això, Joan Tarragó va escriure, pocs anys abans de morir,
les seves memòries del camp de Mauthausen, la seva reclusió
de quatre anys i quatre mesos en convivència amb la mort.
Més de quaranta anys després, Llibert s?afegeix al pare amb
la seva sensibilitat.

Joan Tarragó Balcells (1914-1979). Nascut a El Vilosell (Garrigues),
vivia a Tarragona quan va esclatar la guerra civil. Membre
del PSUC, va assumir diverses responsabilitats en l?exèrcit republicà
i va participar, entre altres fets, a la primera batalla de Belchite.
Després de la retirada, l?Estat francès el va tancar al camp de Septfonts
(1939). Tot continuant la lluita contra el feixisme, va ingressar
a les forces armades franceses. Presoner dels alemanys el 1940, va
ser deportat a Mauthausen (1941-1945), on va tenir un paper destacat
en la resistència republicana. Va idear i fundar una biblioteca
clandestina dins del camp. Exiliat a França, on va tenir dos fills,
va morir el 1979 als 65 anys. En record seu, el poble d?El Vilosell
va inaugurar, el 2018, una biblioteca anomenada La Clandestina.


Llibert Tarragó Esteve (1947). Fill de Joan Tarragó i Rosa Esteve,
nascut a França (Brive-la-Gaillarde), va ser periodista en diversos
mitjans (Le Monde, L?Équipe), cap de premsa dels Jocs Olímpics
d?Hivern 92 i empresari en el món de la comunicació. És autor en
francès de Barcelona íntima i cultural, El puzle català i El document
de Prats, traduïts al català a RBA-La Magrana. Va fundar a
Paris l?editorial Tinta blava, dedicada a la traducció de literatura
catalana (Rodoreda, Sales, Pla, Fuster, Ibarz, Barbal o Villaró, entre
altres). Va fundar a Paris «Triangle bleu - Documents et Archives
des républicains espagnols déportés de France». Es defineix
com «fill de l?Exili, certament francès i, sense dubte, català».