A començament del segle XX, les avantguardes artístiques van donar cobertura a la majoria de moviments pictòrics, arquitectònics i també musicals. Tot artista que volgués definir la seva posició, el seu model, es podia incorporar a la tendència que més li convingués. Però, vet aquí que un artista alemany, nascut a Hannover l'any 1887, va tenir l'audàcia de crear el seu propi moviment, la seva illa exclusiva, com un veritable nàufrag, ja que cap dels ismes establerts el podia acollir íntegrament. Era Kurt Schwitters, creador del moviment Merz, una proposta que només ell podia ocupar, de la qual només ell sabia els requisits. Un model inabastable per a la resta dels companys de la seva generació. I, com a gran creador, va elaborar propostes en totes les disciplines: en pintura, música, escultura, poesia... En cadascun d'aquests territoris va aixecar una obra considerable, sòlida, perfectament definida i clarament avantguardista.

Joan Isart (Piera, 1950)
Arquitecte de professió, ha escrit biografies breus i articles sobre persones que li han causat una certa impressió, o millor, un cert respecte. De primer, va publicar un text sobre Honoré de Balzac (Balzac, els anys italians, 1836-1838, 2008); després, va retre homenatge a la figura mítica del pianista canadenc Glenn Gould (Glenn Gould, una fisiologia musical, 2014), i ara ens ha donat un retrat paisatgístic del gran artista alemany Kurt Schwitters, text que ha estat guardonat amb el 47è Premi Vila de Martorell - Premi local. Des de l'any 2003 col·labora habitualment a la revista Serra d'Or, en què publica textos sobre pintura i altres disciplines.