Aquesta petita història del Rossegall, aquell petit bar-restaurant elevat a la categoria de mite, també és una magnífica drecera per conèixer la vida del barri de Baix a Mar, a Vilanova i la Geltrú. Moltes de les històries que s?hi expliquen són memòria de la memòria. Històries transmeses per pares i avis en moltes i llargues sobretaules.
El Rossegall fou espai de trobada d?alguns intel·lectuals d?aquí i de fora, és cert, però per damunt de tot fou la casa comuna on convivien persones senzilles de la barriada, mariners i terraires units per un sentit de pertinença que començava a Baix a Mar i acabava en la reivindicació d?una Catalunya sotmesa, però no vençuda.
Aquesta narració és, també, una part de la història d?aquell tros de platja, el ?trajo? de llevant, on les famílies que hi vivien estaven ben relacionades, i algunes fins i tot emparentades.

Camèlia Ferrer, vilanovina de soca-rel, de Baix a Mar, on va néixer, i on se sent molt identificada ja que hi ha viscut tota la vida.
Sovint es diu ?qui perd els orígens perd la identitat?, sortosament ella recorda sempre els seus orígens i li agraden. També eren vilanovins els seus pares, avis i besavis.
L?autora explica que li agrada escriure aquests records perquè és com si els tornés a viure, i es permet afegir alguna petita anècdota viscuda. El material fotogràfic i els documents que composen el llibre són també molt importants per a ella.

La història d'una època i d'unes famílies que vivien a Baix a Mar (de Vilanova i la Geltrú).

Testimoni de la tècnica de pesca al rossegall.

Amb fotos inèdites de la platja i el barri de Baix a Mar de Vilanova i la Geltrú.