Una obra sobre la pandèmia, l’hospitalització i el confinament, però també sobre la llibertat creativa, el recer de la cultura, l’esperança del futur i la voluntat de perseverar sempre.

Una novel·la com un riu, que emergeix de la pròpia experiència de l’autor, vital i creativa, si és que totes dues es poden separar. Una novel·la que comença quan Jaume Benavente i la seva dona, Maria, es contagien per coronavirus al començament de la pandèmia i han de ser ingressats. Recuperats, contemplen astorats l’estranya rutina que imposa el confinament, mentre l’art, la família i el record esdevenen puntals que els sostenen. La creació literària, la relació amb els fills, l’evocació dels viatges passats i la il·lusió pels viatges futurs són elements que flueixen en aquesta obra que recorre els límits difusos entre el que vivim i el que escrivim haver viscut.

Jaume Benavente és un d’aquells autors amb una veu pròpia i inconfusible, que ha fet del viatge el principal motiu de la seva obra. Amb aquesta novel·la de dicció clara i actitud honesta, posa l’accent en un altre viatge, potser el més important de tots: la vida pròpia i la de les persones que estimem.

Un salt qualitatiu en l’obra de Jaume Benavente, que manté els seus elements característics però que alhora ens ofereix una mirada més íntima al propi fet creatiu.