Colònia DMZ és un testimoni col·lectiu dels efectes de la violència militar i de l'imperialisme nord-americà sobre els civils de la península coreana.
És una crònica poètica del retorn de l?autora a la seva Corea natal. És també una reivindicació de la literatura per copsar la tragèdia amb la bellesa, i és una defensa de la traducció com un «mode antineocolonial».

Devastadora i atenta, aquest collage de testimonis de supervivents, dibuixos, fotografies, i textos manuscrits destapa la veritat entre els fets i la imaginació. Tots som ?víctimes de la Història?, o això és el que Choi ens força a veure i resistir.

National Book Award de poesia, 2020. Valoració dels jutges

Barrejant periodisme, memòria i manifest amb fotografies, mapes, cartes i dibuixos, Colònia DMZ planteja una aproximació original i multimèdia a un espai on la perspectiva humana està prohibida.

Jed Munson, Chicago Review of Books

DMZ lluita amb ser un testimoni de l?opressió sense haver-la experimentat directament, amb crear art tot fent servir l?art d?altres. A la seva poesia hi ha esperança: una esperança que inclou la possibilitat de transcendir i volar però que, a la vegada, està ben arrelada a una realitat macàbra.

Kion You, The Los Angeles Review

Choi agafa la teoria de Deleuze i Guattari com a ?consigna? i escriu: ?Travesso aquestes consignes i les mapejo, i hi superposo una altra mena de mapa? el mapa de la meva desubicació.? La desubicació de Choi no és únicament geògràfica sinó, també, històrica, i retorna, un cop i un altre, a la història moderna de la Península de Corea.

Jae Kim, LARB- Los Angeles Review of Books

La poesia de Choi és un acte de testimoni col·lectiu, una prova del poder de la memòria per valorar el passat tot orientant-nos cap al futur.

Isabella B. Cho, The Harvard Crimson