Primera traducció al català de Djaimilia Pereira de Almeida.
Una obra sorprenent que barreja memòria, imaginació i crítica social amb humor i lleugeresa en la justa mesura, però que tracta també temes actuals i fonamentals com ara el racisme, el feminisme, la identitat i la pertinença.
Els meus cabells va rebre el Prémio Nóvos 2016 de Literatura.

Aquesta és la història d’una nena que va arribar a Lisboa als tres anys, des de Luanda, Angola. Els cabells arrissats de la narradora i protagonista d’aquestes memòries ben singulars són la metàfora lúcida i perspicaç d’una persona procedent d’una excolònia portuguesa, amb totes les connotacions que això comporta: marginació, eclecticisme i una estranya forma d’adaptar-se a la terra d’acollida, la Portugal decadent i alhora esperançada de les acaballes del segle xx. És gratuït parlar “des dels cabells”? En absolut, perquè, segons la narradora d’aquest llibre, “escriure és com pentinar un cabell en repòs”, i visitar els salons de bellesa és una bona manera de conèixer hàbits, d’aprendre a distingir maneres de viure i fins i tot serveix per a detectar-hi prejudicis. Cabells arrissats: curts, llargs, estimats, odiats, embrollats i immersos entre els records íntims i les històries personals. Memòries que apel·len directament al lector en pro d’una interpretació que assolirà quan aconsegueixi desfer-ne tots els nusos. Cabells i escriptura, doncs, identitat i acció, de l’arrel a les puntes. En aquest llibre de memòries insòlit, a estones filosòfic, sempre profund, assistim a una narració que reflecteix la difícil i envitricollada relació entre la Vella Europa i l’Àfrica postcolonial.

Djaimilia Pereira de Almeida és escriptora. És autora, entre d’altres, de les novel·les Esse Cabelo, Luanda, Lisboa, Paraíso i Três Histórias de Oblivion. Els seus llibres es publiquen a Portugal, Brasil, Estats Units d’Amèrica, Itàlia, Argentina, països de parla alemanya, Xina i, properament, en àrab, danès i eslovac. Va rebre el Premi Oceans els anys 2019 i 2020, el Premi Fundação Inês de Castro 2018 i el Premi Fundação Eça de Queiroz 2019. Es va doctorar en Teoria de la Literatura a la Universitat de Lisboa. Va néixer a Luanda i es va criar als suburbis de Lisboa. Ha escrit al New York Times, Neue Zürcher Zeitung, Revista Serrote, Ler, Pessoa, Common Knowledge, ZUM, Contemporânea, Expresso, entre d’altres publicacions. A la primavera de 2022, va ser l’escriptora resident de la Literaturhaus Zürich.
Els meus cabells (Esse cabelo, 2015) és la seva primera obra traduïda al català, a cura de Sebastià Bennasar.