El 13 d’agost de 1968, un jove militant d’esquerres, Aléxandros Panagulis (1939-1976), era arrestat per la policia acusat de preparar un atemptat contra Iorgos Papadópulos, el cap de la Junta Militar que havia ocupat el poder a Grècia per mitjà d’un cop d’estat un any abans. La defensa de les seves conviccions des d’una cel·la que havien construït específicament per a ell, com si fos una tomba en vida, convertiren aquest enginyer de formació en poeta. Molts dels seus poemes, inèdits fins avui en català, van ser escrits a les parets de la seva cel·la amb la sang que li regalimava de les ferides causades per les terribles tortures a les quals era sotmès gairebé diàriament. La seva obra, doncs, constitueix un testimoni exemplar de resistència humana, que, més enllà de la seva pròpia experiència com a pres polític, segueix despertant la compassió i l’admiració de tots els demòcrates.
(Glifada, 1939 - Atenes 1976) Aléxandros Panagulis constitueix un símbol de la resistència grega i universal contra la dictadura i el feixisme. El mes d’abril de 1967, arran del triomf de la dictadura militar dels Coronels, desertà del campament on feia el servei militar i es refugià a l’illa de Xipre, des de la qual preparà un atemptat frustrat contra Iorgos Papadópulos, cap de la Junta Militar que regia amb mà de ferro els destins del seu país. Arrestat immediatament, va ser condemnat a mort, pena que, arran de la pressió internacional, li va ser commutada per la cadena perpètua, per al compliment de la qual va ser traslladat a la presó d’alta seguretat de Boiati. Allí va ser sotmès a tota mena de vexacions i de tortures tant físiques com psicològiques. Menys d’un any després de la seva excarceració va morir en estranyes circumstàncies en un accident de trànsit, amb només trenta-sis anys, després d’anunciar que faria públics informes secrets de la temuda Policia militar que demostraven la col·laboració de diversos polítics grecs suposadament demòcrates amb aquell règim de terror.