"Potser ha estat la consciència d?haver retingut molt de temps i
molt endins tants de silencis, la raó del títol que Josep Vallverdú
ha escollit per a aquest darrer recull, Atresorat silenci. Aquesta és,
a part del títol, una imatge que reapareix en diferents moments al
llarg del llibre, a voltes literalment, com en el primer dels poemes,
dedicat a anunciar des del principi el catàleg de silencis que més
endavant es despleguen i troben el seu nom específic: silencis
expectants, plàcids, enamorats, apassionats, hermètics, ferits o
angoixats... que en conjunt constitueixen el bagatge que resumeix
el darrer vers: atresorat silenci del poeta.
La mateixa imatge del silenci evoca realitats diverses al llarg dels
poemes: en aquest cas, la doble dimensió entre la vida d?enfora,
que flueix i ens absorbeix els sentits com un concert, i l?exploració
plenament lliure de les percepcions més callades del món interior."
(del pròleg d'Isidor Marí).

Josep Vallverdú Aixalà (Lleida, 1923) és abastament conegut per la seva producció en el món de la novel·la, el conte, l'assaig, el teatre i la traducció. Té també un conjunt de poemaris que, fins l'any 2009 amb De signe cranc, havia pasat desapercebut. És Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. És un nom inexorablement lligat, per sempre més, a la literatura infantil i juvenil.
Amb quaranta-cinc títols ha esdevingut no sols un clàssic sinó un dels escriptors més prolífics i més guardonats en aquesta vessant literària. Alguns són Rovelló (1969), El fill de la pluja d?or (1984) o El patró Gombau (2000). En la literatura per a adults, destaquen La presó de Lleida (2003), Hora Nona (2005) o La germana de la núvia i altres relats (2008).

2023, Any Vallverdú