Per primera vegada en català, la poeta més important dIirlanda i una de les més celebrades avui dia a Europa.

«Una de les poetes més fascinants i valentes de l?últim segle.» (Elain Feinstein, Poetry Review 96:3, tardor de 2006)

Aclamada per la crítica com «la poeta més important d?Irlanda», Eavan Boland (Dublín, 1944-2020) desplega una exquisida habilitat per teixir el mite, la història i la condició de dona amb un humanisme enèrgic que indaga en la trascendència de la part ordinària de la vida, de la domesticitat, la microhistory, poc atesa en la poesia contemporània. The Irishness, o ?la irlandesitat?, i l?encaix d?una veu en una tradició poètica per a la qual les dones han estat sempre subjectes passius, són els dos motors de la seva creació. «En un país en què la paraula dona i la paraula poeta s?oposaven l?una a l?altra de manera gairebé magnètica», per a Boland la reconciliació amb la poesia només és possible si la dona passa a tenir veu.

Si la història d?Irlanda és una història de derrota, les dones són les derrotades entre els derrotats. Boland va créixer entre Londres i Nova York, va tornar a Dublín ja adolescent i va exercir de professora a Irlanda i als Estats Units. Desarrelament i pèrdua van marcar els primers anys i també l?obra de maduresa. Aquests exilis personals i col·lectius
?aquesta sal oceànica? permeten a Boland identificar-se amb la dona anònima, la invisibilitzada, i la impulsen a recuperar la seva pertinença esqueixada mitjançant una escriptura on sovint predomina l?interès per la història dels segles xviii i xix, els més dolorosos de la colonització anglesa. Per a ella, el rescabalament de la veu de la gent corrent, l?ordinary people, és indestriable de la qüestió de la dona, tema culminant a la seva darrera obra, Les historiadores.

«En algun lloc dels ràfecs va començar.
A dalt de la teulada, en una mena de volta
entre les teules i el desguàs, una petita gotera.
Per la gotera, pluja que venia de llevant,
dels llums i les botzines de la costa,
aigua que duia un fantasma de sal oceànica,
va caure sobre el camí de sota
durant anys i anys i anys
i la pedra va començar a alterar-se,
les venes escorcollades, desgastades:
el granit s?arrodonia, cedia
i amarava la seva inèrcia de tota
la informació que l?aigua portava: de vaixells,
ales, boira i fòsfor al port.»

La veu d?Eavan Boland que descobrim a Sal oceànica és una veu dúctil i flexible que em recorda el concepte ?tan irlandès, d?altra banda? de tranquillity; una veu intensa i calma que s?expressa en bona part de l?obra antologada entre la tendresa i la cruesa amb una naturalitat que sobta. (JORDI SOLÀ COLL)

Totes les ressenyes:
https://www.salze.cat/2022/12/16/ressenyes-i-resso-de-lobra-sal-oceanica-deavan-boland/