Takuma Nakahira (1938-2015), crític, assagista i fotògraf japonès, és una de les grans personalitats de les avantguardes dels seixanta i setanta, autor d’obres mítiques com ara Kitarubeki kotoba no tame ni (Per un llenguatge venidor, 1970). Així i tot, continua sent una figura enigmàtica del món de la fotografia: el seu treball és el d’un iconoclasta entestat a qüestionar qualsevol idea preconcebuda sobre la imatge, el d’un provocador de pensament que ens planteja preguntes constantment amb la finalitat de fer tremolar els fonaments del que donàvem per fet, el d’un crític i activista polític que s’acosta a la fotografia per trobar-hi noves eines que proveeixin el seu aparell crític. Així doncs, en l’obra de Nakahira la pràctica crítica és indissociable de la pràctica fotogràfica [...]

L’any 2015, en una residència a Tòquio, Aleix Plademunt coneix l’editora Yoko Sawada que, a més de ser la creadora de l’editorial Osiris, gestiona els drets d’autoria de les obres d’alguns dels fotògrafs japonesos més importants, entre ells, el conegut fotògraf, crític i teòric Takuma Nakahira.

En conèixer a Yoko Sawada, Aleix Plademunt no era ja indiferent a l’obra escrita de Nakahira. En diferents episodis d’aquell viatge al Japó, havia après que un dels principals referents teòrics per a molts dels fotògrafs contemporanis que havia conegut era precisament l’obra assagística que el fotògraf japonès havia escrit a principi dels anys setanta.

D’aquesta primera trobada entre Yoko Sawada i Aleix Plademunt, i de la impotència que sentia Aleix Plademunt per no poder llegir uns textos aparentment tan importants i considerats, sorgeix la idea que Ca l’Isidret pugui traduir al català, i fins i tot publicar, alguns d’aquests assajos de Takuma Nakahira.

La dificultat principal del treball editorial que va fer Ca l’Isidret va consistir a trobar una selecció de textos que fos coherent i s’adeqüés, a la vegada, a les possibilitats econòmiques de l’editorial. Davant la impossibilitat de llegir els textos originals en japonès, Yoko Sawada va fer una preselecció de més de vint textos que va agrupar en diverses temàtiques i va escriure unes petites línies de síntesi en anglès de cada text per poder fer-ne una valoració. Amb aquesta aportació de Yoko Sawada, i també amb l’ajuda de les traduccions d’alguns dels textos a l’anglès publicats prèviament per Steidl i la mateixa Osiris, finalment Ca l’Isidret va poder fer una selecció de nou textos que es van separar en dos blocs: un primer bloc amb textos dedicats al llenguatge i la concepció de l’art, i un segon bloc dedicat a l’acte fotogràfic i l’experiència personal de la fotografia.

La traducció del japonès al català i al castellà dels textos originals va anar a càrrec de Jordi Mas López, professor de l’àrea d’estudis d’Àsia Oriental al Departament de Traducció i d’Interpretació, investigador, assagista i poeta conegut per obres com Autoretrat amb esfinx (Omnicron 2008), La destral del vespre, l’aixada de l’alba (Edicions del Bruc, 2018) o Brida (Godall, 2019) entre altres.

A la vegada, un pròleg escrit per Dani S. Álvarez, fotògraf català especialitzat en fotografia japonesa, fa una introducció a la biografia de Takuma Nakahira que posa el context per a una millor comprensió del contingut del llibre.

Ca l’Isidret tradueix i publica per primera vegada al català i castellà els assajos de Takuma Nakahira oferint així una nova perspectiva de la seva obra i de la crítica de la seva imatge contemporània.