Fissures és el relat d?un viatge físic i metafòric, és el procés de transformació de l?individu que sap que només obrint-se, arriscant-se a l?inconegut i al perill de desintegrar-se, és possible créixer. Arrelat a la selva de concreto de São Paulo, és una caixa de ressonàncies que defuig les formes lògiques i que construeix un recorregut del cos per la matèria de què es compon l?ecosistema que l?alimenta i l?interpel·la.

Escrit en una prosa poètica d?un gran lirisme, Fissures empeny el lector a l?aventura de renunciar al confort previ i abraçar allò que es desconeix. És l?atracció pel que ha de ser, i la vivència plena d?allò que passa en el camí. Perquè aprendre, viure, és existir des de la fissura: allò que interromp una continuïtat, una falla, una ferida que cou i que és sensible a allò que toca, és un estat de vulnerabilitat des d?on deixar que passin coses. Si el subjecte s?obre, els canvis s?esdevenen, però cal disposar-s?hi.

Fissures podria ser un viatge iniciàtic, o tal vegada l?experiència pura, crua, de ser vida, viva.
«Trencs. Obertures a la pell. Els plecs per on alguna cosa
es desintegra. I fa entrar. I estant així, cos fissurat,
te?m dones i me?t traspàs. »