Un llibre d’història sobre el segle XVIII català per un dels grans historiadors actuals. Una nova visió de conjunt del segle.

La imatge que tenim del segle XVIII català, un cop abolides, el 1714, les institucions seculars de govern pròpies, és la de 100 anys sense política, caracteritzats per un important desenvolupament econòmic que va facilitar l’acomodació dels grups dirigents al règim borbònic. Tanmateix, aquest llibre demostra que, malgrat la repressió i la malfiança crònica per part dels militars i de les autoritats, els catalans van continuar dissentint i protestant, van reclamar alternatives davant l’absolutisme i no van perdre la memòria de les llibertats. L’historiador Joaquim Albareda ofereix, doncs, una nova visió de conjunt del segle que desmunta molts tòpics.

• Una aportació decisiva al coneixement del segle XVIII català, molt poc estudiat. Una mirada nova al post 1714.

• En la línia de Nacionalisme espanyol i catalanitat, de Marfany, o La formació de la identitat, de Fontana, un assaig que contribueix al debat sobre la identitat catalana.

• L’autor, catedràtic d’Història Moderna, una veu autoritzada que compta amb tot el respecte.