"Inventari d’afinitats" proposa tres derives per una tradició catalana poc transitada i sovint descatalogada de la literatura catalana.

Llegir és, a més de tantes altres coses, un acte de llibertat. Enllà del cànon tradicional, el lector construeix els seus ordres privats, unint textos d’una vinculació improbable, associant paisatges, gestualitats i sintaxi, i munta una tria personal, feta d’acord amb la lògica de les afinitats.

Amb aquest esperit, "Inventari d’afinitats" proposa tres derives per una tradició catalana poc transitada i sovint descatalogada, i perfila una biografia lectora capaç d’unir Munné-Jordà amb Villalonga, Pujulà i Rusiñol; o de descobrir el fil que porta de Bertrana a Sindreu, passant per Espriu i seguint per Pujols. El coneixement i la passió de Ramon Mas fan d’aquest inventari personal una celebració de la felicitat lectora.

Ramon Mas és autor de les novel·les Crònica d’un delicte menor (L’Albí, 2012), Afores (Edicions de 1984, 2017), Estigmes (Edicions de 1984, 2019) i L’endemà de la teràpia (Edicions de 1984, 2020), del llibre de poemes Òsties (AdiA Edicions, 2017) i d’un grapat de contes i articles escampats per publicacions diverses. També és editor de Males Herbes, una de les editorials independents més destacades del país, on ha construït al llarg dels anys un saber molt específic sobre aquelles obres de la literatura catalana que han quedat fora del cànon. Ha estat el curador de les antologies Savis, bojos i difunts: El conte decadentista a Catalunya (1895-1930) i Bromistes, tramposos i mentiders: Antologia del realisme màgic català (1923- 1945). A l’Escola Bloom va impartir el seminari «Clàssics fora del cànon», sobre literatura catalana no-realista.