El peó situa el cor de la trama a Estocolm, l'hivern del 1962. Allà, sobre un tauler d'escacs, es disputa una partida entre dos homes de mons oposats. El mallorquí Arturo Pomar, l?Arturito, el nen prodigi que el No-Do va instrumentalitzar durant la postguerra fins a convertir-lo en la icona d'una Espanya en blanc i negre i un americà jove, excèntric i ambiciós: el gran mestre Bobby Fischer. Tots dos van servir el poder de manera indirecta. Tots dos van ser peons: un, del franquisme; l?altre, de la guerra freda.

Paco Cerdà basteix una història sobre el compromís polític, els escacs i el poder aixecada al voltant dels setanta-set moviments d'aquell enfrontament mític. A les seves pàgines s?hi traça la crònica de nombrosos «peons» que van sacrificar la vida per les seves idees arreu del món.

Paco Cerdà (el Genovés, 1985) és periodista i autor de llibres de referència de la no-ficció com ara Los últimos (Pepitas de Calabaza, 2017), una crònica sobre la despoblació a l?estat espanyol traduïda al francès; o 14 de abril, un volum distingit amb el II Premi Asteroide de No Ficció i que ha gaudit d?una acollida extraordinària i més de 15.000 exemplars venuts, les primeres setmanes.El peó és el seu primer llibre en català, i ens arriba a les mans després d?enlluernar crítica i lectors en castellà i en francès i a les portes de la traducció a l?anglès per al mercat dels Estats Units.