LA CIUTAT SECA és una realitat absurda, mesquina i deshumanitzada en què les relacions entre les persones estan marcades per la violència mental, verbal i física. El fil conductor de les històries són els líquids: l'aigua dels pantans, els bassals, els estanys, els aquaris, el mar i la pluja, el suc de taronja, el cafè, l'orina i l'alcohol. Els líquids són, per això, més que un fil conductor. Catalitzen els conflictes dels relats i els situen a cavall d'una paranoia evident, un deliri d'escapada i un egoisme criminal. És fa la dissecció, sense pietat, dels comportaments humans i surten a la llum les actituds més lamentables: la mort induïda, l'autodestrucció, la repressió sexual, la incomunicació, el suïcidi, la nova cultura empresarial i la bogeria. No obstant això, tot és matisat amb un sentit de l'humor surrealista, negre i esperpèntic que dibuixa dues úniques solucions per a aquesta manca desesperada de fe del gènere humà: l'amor i la llibertat.