Com en les seves obres anteriors, en el seu nou llibre, la poesia de Josep Maria Nogueras bascula entre la llum i l'ombra, amb l'esperança que sigui la primera la que que acabi esmaltant el trànsit dels dies. Tots els camins del vespre s'inicia amb una sèrie de poemes en què, tant en la forma com en el contingut, la claredat i la serenor s'erigeixen com a trets característics. La idea de caiguda domina la part central del llibre, en què la mirada sobre el món s'impregna de fosca. La tensió que s'estableix entre ambdós pols es resol, finalment, a favor de la idea d'acceptació: la realitat quotidiana esdevé un àmbit amarat de significats que poden conduir-nos a una certa idea de felicitat si aprenem a llegir-los. És en aquest punt on la poesia de Josep Maria Nogueras esdevé un intent d'aproximació a l'autèntic sentit de les petites coses que ens envolten, mitjançant la capacitat de suggeriment de la paraula poètica, de tall contemplatiu i essencial, i la creació d'un clima emocional que els lectors puguin fer seu.