La Baixa Edat Mitjana és una època de contrastos a Catalunya. S'hi poden diferenciar dos períodes: un de plenitud i un de crisi. L'època de plenitud (1276-1333) es caracteritza per l'expansió demogràfica, econòmica i marítima (per la Mediterrània) i per l'establiment del sestema pactista. El període següent (1333-1479) és de crisi i decadència, amb les primeres mortaldats, l'aparició de la Pesta Negra, la depressió econòmica, el canvi de dinastia, la crisi del pactisme i, finalment, l'esclat dels enfrontaments socials al camp i a la ciutat i la guerra civil.