Pell d’ànima és un llibre que parla de la complexitat humana, de la seva gran contradicció: lanecessitat de transcendència i al mateix temps la por a morir, perquè això de l’ànima no deixa de seruna qüestió de creença. Però els poemes van més enllà i escaten totes les pells per exposar que elshumans no tenen més exclusivitat que la mesquinesa i que tota cosa viva amaga una ànima,perceptiva pels bons observadors. També, l’ànima és el que queda de tot allò que ja no hi és, la vidadel passat, del record necessari per saber definir-nos en el que som ara. A la darrera part del llibre,l’autor viatja a Finlàndia i allà troba una ànima que es fon amb el paisatge i que estableix un diàlegpoètic a vegades desolador.