Montserrat Tura parteix de la història del seu avi, Feliu Tura Valldeoriola, que fou un dirigent del moviment

rabassaire del tombant de segle XX, el moviment dels pagesos que no tenien terres, que les tenien arrendades pel contracte de rabassa morta. Amb l’arribada de la fil·loxera, els propietaris van aprofitar l’avinentesa per abolir els contractes que mantenien el pagès lligat a la vinya mentre la vinya fos viva. Arran d’aquesta situació, els pagesos es van organitzar entorn del sindicat Unió de Rabassaires, del qual l’avi Tura fou un dels fundadors més actius. Crearen cooperatives autogestionades i aplicaren unes polítiques avançades, cosa que sovint el discurs oficial del país ha oblidat o silenciat. Montserrat Tura sosté que, sense el compromís del món pagès, el catalanisme progressista no hauria dut Catalunya fins on ha arribat.

Montserrat Tura i Camafreita (Mollet del Vallès, 1954) és llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona. Després d'haver treballat a l'Hospital Clínic de Barcelona va entrar a l'Hospital de Palamós, on primer va coordinar el Servei d'Urgències i després en fou directora-gerent. Amb una àmplia trajectòria política, va ser alcaldessa de Mollet del Vallès, el seu poble, durant quatre legislatures. Diputada al Parlament de Catalunya des del 1995, amb diverses responsabilitats, va ser consellera d'Interior (2003-2006) en el Govern Catalanista i d'Esquerres dirigit pel president Maragall i consellera de Justícia (2006-2010) en el Govern d'Entesa del president Montilla. El 2012 va abandonar tots els càrrecs institucionals i orgànics per tornar a la seva carrer professional de metgessa de l'Hospital de Palamós.