El Molino és molt més que un cafè concert. És la història viva d'aquest gènere a Barcelona, on s'ha guanyat la simpatia i el record de diverses generacions d'espectadors, gràcies a artistes com la Bella Dorita, Johnson, Mary Mistral, Escamillo, Merche Mar, Regina do Santos o La Maña.
Més de cent anys d'història mereixien un llibre com aquest, escrit amb passió per Lluís Permanyer i il·lustrat per grans fotògrafs i amb nombroses imatges inèdites, rescatades d'arxius personals. El llibre que celebra la reobertura d'El Molino, després de més de dotze anys tancat.
Com explica al llibre, Lluís Permanyer es va enamorar d'El Molino l'any 1954 i mai va deixar d'assistir-hi. És, doncs, un testimoni sumament qualificat per parlar de la trajectòria centenària d'un local que va començar amb el nom de La Pajarera Catalana i que ha superat totes les dificultats per arribar fins avui.
Va néixer en una avinguda Paral·lel encara no plenament urbanitzada, va créixer en els anys d'esplendor d'entreguerres i va saber reinventar-se durant l'època franquista, quan la censura sovint prohibia espectacles i imposava multes per ensenyar més del que estava permès. Amb l'augment general de llibertat i la democràcia, El Molino va viure el seu millor moment i va passar a formar part, per sempre, de l'imaginari col·lectiu dels barcelonins.á

Edicions en castellà

Lluís Permanyer
Nascut a Barcelona el 1939, és periodista. Escriu a La Vanguardia des del 1966, on és cronista de la ciutat. Col·labora a la SER i a BTV, i desenvolupa una intensa tasca de conferenciant. Ha publicat més de seixanta llibres, de gèneres ben diversos, sobre poetes (Sagarra, Brossa) i artistes (Miró, Tàpies, Dalí, Clavé), però especialment sobre la seva ciutat. Alguns dels últims són La Barcelona lletja, 1.000 testimonis sobre Barcelona i L'esplendor de la Barcelona burgesa (Angle Editorial, sis edicions).