El 6 d'octubre de 1934, en un gest extrem contra la involució conservadora del règim republicà, el president Lluís Companys proclama l'Estat Català de la República Federal Espanyola. La conseqüència és una repressió desproporcionada, que vol liquidar l'autogovern i els avenços socials conquerits a Catalunya.

El país viu en un estat d'excepció que es perllonga fins poc després de les eleccions del 16 de febrer de 1936. El govern català i els ajuntaments són intervinguts, el Parlament és ocupat militarment, s'expulsen pagesos de les seves terres, se suspenen diaris, milers de ciutadans són empresonats. L'escenari polític i la peripècia vital se'ns dibuixen en trenta-dos capítols que poden llegir-se de manera independent i ens retornen el batec d'aquells mesos de revolta. A partir de literatura històrica i memorialística, però sobretot basant-se en el que va publicar la premsa de l'època, Pere Bosch dona veu als protagonistes d'aquells fets, en un relat apassionant que ens evoca també episodis d'un octubre molt més recent.

Pere Bosch i Cuenca (Banyoles, 1966) és historiador i periodista. Llicenciat en Filosofia i Lletres per la UAB. Ha compaginat la tasca professional amb responsabilitats en l’àmbit polític, com l’alcaldia de Banyoles (1999-2007) i el càrrec de diputat al Parlament de Catalunya (2006-2015).Va ser redactor d’El Punt Avui i Presència i actualment és director adjunt de La República. Ha publicat les biografies Pere Dausà i Arxer (2008) i Jaume Rosich i Bassa (2012) i la monografia sobre Esponellà (2011). El 2012 va rebre Premi Josep Lladonosa d’història local per La guerra de l’arròs. Conflictivitat agrària i lluita política al Baix Empordà (1899-1909). El 2015 va publicar Cop de porta (1714-1975): Per què Catalunya no ha encaixat mai a Espanya i La lluita per la terra: solidaritats pageses i conflictivitat social a la regió de Girona (1931-1936).