L'actual deriva de la Caixa de Pensions no és quelcom recent, sinó que arrenca anys enrere, pràcticament en el mateix moment en què el Dr. Josep M. Boix i Raspall fou substituït com a director de l'Entitat i en el seu lloc el franquisme hi posà Enrique Luño Peña. Perduda la idea fundacional i la vocació de catalanitat i de servei al país, la Caixa mantenia, encara, la seva vessant social, que tanmateix anà desdibuixant-se a partir de l'arribada com a nou Director General de Josep Vilarasau, que imposà la bancarització de la Caixa. Gonçal Coll, com mostra aquest llibre, s'hi oposà des del primer moment i ho mantingué fins a la seva jubilació l'any 1990.
L'actual deriva de la Caixa de Pensions no és quelcom recent, sinó que arrenca anys enrere, pràcticament en el mateix moment en què el Dr. Josep M. Boix i Raspall fou substituït com a director de l'Entitat i en el seu lloc el franquisme hi posà Enrique Luño Peña. Perduda la idea fundacional i la vocació de catalanitat i de servei al país, la Caixa mantenia, encara, la seva vessant social, que tanmateix anà desdibuixant-se a partir de l'arribada com a nou Director General de Josep Vilarasau, que imposà la bancarització de la Caixa. Gonçal Coll, com mostra aquest llibre, s'hi oposà des del primer moment i ho mantingué fins a la seva jubilació l'any 1990.