El motiu que m?ha animat a escriure el llibre: una colla
de persones de diverses edats i procedències que,
llevat d?algunes excepcions, no es coneixien entre
elles, amb una formació majoritàriament autodidacta,
mogudes per un voluntarisme vocacional i sense cap
suport institucional, són les autèntiques responsables
de la recuperació i la divulgació de la música, la cançó,
la dansa i els instruments tradicionals arreu dels
Països Catalans des de mitjans dels anys 1960. Si ells
no haguessin donat aquest transcendental pas endavant,
què hauria passat? Senzillament, que tot aquest
tresor immaterial, i tanmateix tan valuós, hauria desaparegut.
Al cap i a la fi, cal tenir en compte que ells
han sigut, i en molts casos encara són, insubstituïbles.

Ferran Riera (Barcelona, 1957) és llicenciat en Ciències
de la Informació per la UAB. Ha treballat
a la ràdio, la premsa, la televisió i internet, des
de Radiocadena Española fins la revista Rock de
Lux, passant pel Diari de Barcelona. Al 1991 es va
incorporar a Televisió de Catalunya amb l?equip
del programa Sputnik i més endavant va dirigir
durant divuit anys el programa Rodasons. També va dirigir entre
el 2004 i l 2007 la revista Folc-Sons de la Mediterrània, del Grup
Enderrock. Ha sigut professor del curs de postgrau sobre crítica
musical a la Facultat Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Al
2011 va escriure el seu primer llibre, A la plaça fan ballades. Una
història de les músiques d?arrel als Països Catalans; al 2013 va
dirigir un documental i al 2016 va publicar El Grup de Folk. Crònica
d?un esclat. Actualment, és membre del consell de redacció
de la revista de música i cultura popular Caramella i col·labora
amb la web especialitzada diariofolk.com.