En diu Carme Cruelles, al pròleg del llibre: "Aquest poemari es basteix a sobre d'uns valors tan sublims com el pes de l'existència humana, un poemari que pretén fornir el sentit de la nostra vida i, no només això: mostrar la poesia com un instrument per sospesar i valorar el nostre exisitir, els nostres viures delirants i dubitatius sovint... Una veu extremadament càlida i a la vegada profunda que s'aparta dels malabarismes i additius innecessaris i que pretén, amb pas ferm i segur, arribar al fins de les coses, a l'arrel més profuntda, a la branca més alta... L'abre que som és reflex del nostre existir, del nostre arrelament a la vida, de l'amor que ens fa sentir i ens fa reeixir i que ens ensenya les paraules justes i necessàries. [...] Tornem a trobar, com en L'avís de l'àngel, uns poemes sòlids que s'enganxen a la pell, perquè la poesia del Joan Callau és la d'un alquimista de la paraula. .

Joan Callau (l'Ametlla de Mar, sud de Catalunya, 1958). Twitter: @joancallau. Ha publicat els poemaris Càbales del goig (Premi L'espurna del Clot, 1986), Tants de dies sense gust de cirera (Premi Literari del Perelló, Baix Ebre, 1986), Aquells temps safir (Premi Festes Pompeu Fabra, 1987) i L'avís de l'àngel (Premi Miquel Martí i Pol, 2013, Roda de Ter). És impulsor i coordinador dels premis Narrativa Vila de L'Ametlla de Mar i Nit de Poesia al carrer, així com del Col·lectiu CalaCultura. Amb L'avís de l'àngel trencava un silenci de vint-i-cinc anys, traçant, amb "la veu que ve de l'ànima", un viatge cap endins. A L'arbre que som pren la paraula la vida, que va empenyent amb la certesa que "toca florir a cada primavera".