5 de novembre del 1927. Martín Serbò es lleva la vida amb un tret al cap. Ho fa tot sol en una habitació de l’Ho-tel Mansfield de Nova York. Qui va ser l’estrella més gran del seu temps mor en la misèria, només amb set dòlars,records i moltes preguntes. Abans que la bala tanqui l’última actuació, acompa-nyarem Martín en un viatge al passat. Una rememoració plena de culpes, però també d’èxits. Serem testimonis delnaixement d’un nou món i de la seva caiguda. Viatjarem per l’Espanya erma de finals del segle xix. Viurem el Lon-dres industrial de principis del segle xx per arribar, final-ment, a la consolidació de Nova York com la nova gran metròpoli mundial.En cada racó, en cada estada, intentarem entendre què és el que empeny un home nascut en el no-res a ambici-onar-ho tot. Compartirem cada caiguda, cada entrebanc fins a arribar a ser considerat l’artista més important delseu temps. Tanmateix, darrere de la tenacitat i l’ambiciós’hi amaguen renúncies. Tot té un preu i en Martín el vapagar arrossegant les persones que el van acompanyar.Louise Smith, Charles Chaplin o Ada Holms són les veusque complementen el relat. Serbò només és l’anagrama d’Orbes. La novel·la pro-posa un joc de miralls, una reconstrucció a partir de les peces disperses, de record i subjectivitat. Una història quereconstruirem a partir d’extractes bibliogràfics de la vida de Marcelino Orbes, personatge real en qui es basa aaues-ta ficció. Perquè de vegades necessitem explicar-nos una mentida per arribar a comprendre la veritat.