“He escrit els poemes que veus
per recordar-los amb el cor prohibit,
que mai podran escriure el nostre destí
perquè no podríem caminar dempeus
sense tractar d’atravessar els seus murs.
Per sumar gotes als desbordaments futurs
i deixar-los clar que pot tallar-nos el filat,
però no el mirall amb la vergonya de claudicar.
Per exercir l’urgent autodefensa celebrant
que ni tota la seva maquinària gegant
pot sepultar el millor que tenim com a humans.
He escrit uns quants poemes
perquè la poesia oficial es ven
i davant tanta injustícia despietada
no dispara cap sentiment.
Per combatre el maleït oblit
que amaga el que sempre ha aconseguit
la perseverància d’un poble valent”.