Ruyra, Joaquim
Joaquim Ruyra (Girona, 1858-Barcelona, 1939) va estudiar Dret, però no va exercir mai d¿advocat, sinó que va dedicar-se al comandament del patrimoni familiar. La seva condició de propietari rural establert a Blanes (i més tard a Barcelona) li va permetre de conèixer a fons la vida i la llengua dels mariners i dels pagesos, que va convertir en els dos centres de la seva obra literària. Tots dos pols, el de mar i el de muntanya, es manifesten clarament en el títol i en el contingut de la seva obra cabdal, Marines i boscatges, apareguda el 1903 (i convertida, el 1920, en Pinya de rosa). La parada (1919) i Entre flames (1928) completen l¿obra narrativa de Ruyra, que també va conrear, però amb menys fortuna, la poesia, el drama i l¿assaig.
Integrada en el volum Marines i boscatges, El rem de trenta-quatre narra l?aventura marítima de la Santa Rita, una barca de cabotatge. A través de la seva narradora, Marianna Saura, Ruyra evoca els temps de la seva joventut a Blanes, quan la navegació a vela era el centre neuràlgic de l?activitat dels pobles de la costa. A més, descriu i tipifica ?amb un llenguatge que reelabora la parla blanenca? uns paisatges i personatges que esdevindran inoblidables.Joaquim Ruyra (Girona, 1858 - Barcelona, 1939), referent literari ineludible de la narrativa del segle XX, ha esdevingut un clàssic. Es va donar a conèixer amb el recull narratiu Marines i boscatges (1903), que va reeditar el 1920 amb el títol Pinya de rosa. En el segon llibre de narracions, La parada (1919), abandona la temàtica marinera per escriure alguns dels contes més destacats de la seva producció. El 1928 va aparèixer Entre flames, miscel.lània de proses narratives. També va publicar poesia, teatre i alguns assaigs. Va ser membre de la Secció Filològica de l?Institut d?Estudis Catalans, des d?on participà activament en la constitució del català literari modern.