S¡ria sense flors ?s un doble viatge al cor de la bellesa ide

la barb?rie. És una travessia en qu? la viatgera, igualque

Ulisses, cerca la seva Ítaca particular fent del temps un sol

temps, el de l'horror i el de la subtilesa, el de l'amor i el mai

m?s, entrella?ant-se en uns poemes amb tota lafor?a l¡rica i

reivindicativa de la poesia en maj£sculesescrita sense concessions.

Amb aquest poemari Àlvarez Roig ha escrit un llibre

definitiu, fundacional i redemptor d'unarealitat tan propera

com ignorada pels ulls d'Occident, queprefereix obviar

l'exist?ncia de tots els pobles desheretatsde la terra. L'obra

fa de pont entre cultures, entre passat i futur i entre el jo i

l'altre. S¡ria sense flors fareviure els morts, sacseja els vius i

suposa una nova fitadins d'una traject?ria po?tica coherent,

s?lida i madura.