Entre un acarnissat can¡bal neoliberalisme i una febre neur?tica ialienadora de l?esquerra, les arts comunit?ries ?per? tamb? l?educaci¢ i l?acci¢ social? pateixen tot un seguit d?infeccions que mantenen atothom a un lloc que ens creiem que ?s el nostre. En contra i a favordels propis plaers i voluntats, i quasi com una llibreta per al nostre propi estudi, aquest material, £nic en la seva esp?cie, ?s l?intentcansat, vulnerable, incondicional i constant per arribar, sabent que?s impossible, a un lloc que no existeix i no pot existir. Josep Maria Aragay Borr?s, ali? a les modes escripturals i discursives del?acad?mia i de cap a peus desmesurat, escull mofar-se del seu propirelat, allunyar-se dels benintencionats, omplir-se la bocad?invencions o mentides, utilitzar el llenguatge del poder, aix¡ comesdevenir carronyer de pensaments tan diversos com l?anarquisme o lapedagogia sist?mica, entre molts d?altres, per obligar-nos a ampliarel nostre punt de vista, abandonar la nostra performativitat o,almenys, si no som capa?os de les dues anteriors, obligar-nos afer-nos preguntes. Sovint maldestr