Va haver un temps on el silenci imposat es va convertircostum, on lesopinions no existien. La gent parlava sense dir res, sense posar-se en evidencia, un temps d?oblits i renuncies, d?adhesions obligades ifidelitats for?ades. Un temps que no s?acaba mai del tot.
Pero sota aquel silenci esp?shi havia una remor somorta, un soroll insistentfet de pors i tamb? d?esperances quasi perdudes.
En aquest recullde relats curts s?arrepleguen vint-i-nou hist¢ries, reals oimaginades, que aix¢ no ho podem saber, protagonitzades per personesan¢nimes, gent del carrer. Hist¢ries contades en reunions familiars,en petits rogles de veins, o en la intimitat del despatx d?una entitat bancaria.
Parlen de guerra i postguerra, de la llarga postguerraque encara cueja. En alguns es relaten coses sense importancia, com el d?aquell home que es va menjar un gat. En altres les experienciesviscudes van canviar per sempre la vida dels seus protagonistes.