Som tamb? el lloc que habitem i els espais que vam habitar, els puntson han quedat gravades estampes dels nostres actes i inactivitats, dela hist?ria personal que ens confirma. A La casa sonora s'evoquen elscruixits, les dilatacions, les passes, els grinyols, els cops de porta i les roncors que omplen el silenci del poeta, que des de ladist?ncia temporal entre el seu sedentarisme actual i el nomadismeurb? dels anys passats ha volgut convertir en poemes. El misteri delspassadissos, el vertigen de les fugides, l'ansietat dels trasllats, la il·lusi¢ i la desfeta d'anar d'aqu¡ a all?. I la serenor de lanost?lgia, sempre tan creativa.