Un problema de salut pública, sobretot entre adolescents i joves, i un perill per a la democràcia. Així descriuen les xarxes socials Cristina Fernández Rovira i Santiago Giraldo Luque, investigadors de l'economia de l'atenció. És fals que els joves puguin controlar l'ús que fan de les xarxes perquè la majoria se'n declara addicte; també és fals que les xarxes fomentin la socialització perquè no creen vincles, sinó relacions superficials. A més, està provat que causen ansietat, desordres alimentaris, baixa autoestima, insomni i estrès; i han projectat la fama, la violència, l'odi i la pornografia com valors socials que cal reproduir. Per totes aquestes raons, cal que la societat reclami mesures de protecció. És el reconeixement dels drets digitals, dels neurodrets o drets relacionats amb la salut mental. Perquè la humanitat té dret a la desconnexió.

Paraula de Lllibreteres:
Irene, Psicología y área Técnica

"En els darrers anys, s'ha qüestionat l'ús que fan els adolescents de les xarxes socials.
Una part important de la societat, arran de la preocupació creixent entre pares i educadors, creu que s'hauria de prohibir l'ús del mòbil en hores lectives, i els més crítics, fins i tot, restringir tot accés fins als 16 anys.
Les autores exposen en aquest llibre, a través dels darrers estudis publicats i les impressions dels adolescents que han participat en diversos grups de discussió, els perills que suposa per a la societat i la democràcia la comunicació permanent a l'entorn digital."