La xarnera* ?s la pe?a imprescindible per a poder obrir els espaisclosos. Amb els seus dos batents i l?eix que els uneix, aquest petitmecanisme, que sempre resta a la penombra, ?s la pe?a clau per airejar els ambients enrarits i obrir el trau de llum del portic¢. En lafoscor de la penombra hi habiten pors i planys, individuals icol·lectius. Xarnera ?s una immersi¢ en aquesta obscuritat, en unintent de treure l?entrellat del funcionament dels processos de canvipersonals i socials. El poemari transita per temes tan diversos comles relacions interpersonals en l?era digital, la import?ncia del fetcol·lectiu, o la cr¡tica social, al bel·licisme i a l?explotaci¢abusiva de les persones i els recursos. I ho fa des d?una aproximaci¢juganera, punyent, i potser ens atrevir¡em a dir propera alneodadaisme. *xarnera ?s el nom que s?utilitza a terres gironines perdenominar la frontissa.