Güell i Cendra, Xavier
(Vilanova i la Geltrú) és llicenciat en Geografia i Història i es dedica professionalment a la indústria química. Aficionat de sempre als castells, recorda que de petit aava a veure les actuacions que es feien al seu poble acompanyat de l'avi A més, és graller des de fa 25 anys. Es dedica a la investigació sobre temes relacionats amb la cultura popular, i concretament sobre el fet casteller, des dels anys noranta. La seva veritable passió és l'estudi del panorama i l'activitat castellera des de l'inici de la primera època d'or fins a la Guerra Civil, i fruit de la investigació ha publicat un centenar d'articles. Va ser el guanyador, en l'apartat de periodisme, del Premi Raimon de Penyafort 1999, convocat pel Museu de Vilafranca, i té publicat un llibre: La Renaixença castellera a Tarragona (1926-1936). 
Aquesta obra és un conjunt d'articles sobre la primera època d'or castellera, o sigui del període comprès entre el 1851 i el 1889, anys en què estan documentats, respectivament, el primer castell de nou pisos de la història i el darrer del segle XIX. Aquests textos segueixen un ordre cronològic i al*ludeixen bàsicament al Camp de Tarragona, al Penedès i a Barcelona, zones amb un passat casteller atapeït. La majoria dels treballs no són inèdits, ja que han aparegut publicats en diverses publicacions d'arreu, malgrat que han estat revisats i actualitzats. En la redacció dels 23 articles que configuren el llibre l'autor ha optat en diverses ocasions pel camí de la suposició i de la hipòtesi, perquè, tal com explica ell mateix, «desenganyem-nos, molts d'aquells fets i vivències no van ser recollits en el seu dia i, per tant, no els podrem rescatar mai».