Lluch Martín, Ernest
Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar, 1937 - Barcelona, 2000) destaca per la seva vida compromesa en la defensa de les llibertats. D'estudiant, va esdevenir el representant democràtic dels alumnes de la Facultat d'Econòmiques. Com a ajudant del catedràtic Fabià Estapé, va ser expulsat el 1966 de la Universitat de Barcelona per la seva significació política. El 1982 formà part del govern socialista com a ministre de Sanitat i Consum, des del qual i fins al 1986, per primera vegada a l'Estat va generalitzar la cobertura sanitària estatall. Un cop abandonada la política professional, va concentrar la seva activitat principal a la universitat, la docència i la investigació, com a professor de les universitats de Barcelona, Madrid i València, com a catedràtic d'Història de les doctrines econòmiques a la Universitat de Barcelona (1986) i més tard com a rector de la Universitat Menéndez Pelayo (1989-1995). Paral·lelament a una acció pública continuada com a articulista, tertulià, agitador intel·lectual i comentarista polític, va prosseguir els seus treballs de recerca, així com l'interès per la qüestió nacional catalana, així com la situació del País Valencià i, en el darrers anys, del País Basc. Precisament, pel fet de voler construir una solució política per al poble basc, l'any 2000 va ser assassinat per ETA.
L'obra d'Ernest Lluch abraça temàtiques relacionades amb les ciències humanes i socials. El darrer quart del segle XX, Lluch publicà més de cent vint articles a "Serra d'Or". Es tracta de textos variats, d'un gran inte