A mitjan segle XX hi va haver una greu deriva de certa intel.lectualitat cap a la ceguesa: van ser molts -i molts importants- els pensadors que es van deixar arrossegar pel miratge d'utopies totalitàries de diversa índole. A hores d'aram però, la situació és diferent: els nostres intel.lectuals ja no cauen en miratges feixistes o stanlinistes. La situació, però, és encara més estranya, ja no els cega la bellesa d'un ideal utòpic, hi veuen molt bé, però prefereixen mirar cap a un altre costat. La vella complicitat activa ha estat transformada en complicitat de displicència.