Fa cent anys, l'estiu de 1906, Antoni Maria Alcover i un professor de la Universitat de Halle, van recórrer cinquanta-dues localitats del Rosselló i de la Catalunya occidental per recopilar, mitjançant un complet treball de camp, tota mena d'informació lèxica, fonètica i morfològica dels indrets visitats. Com a registre de l'experiència, Alcover va deixar el Dietari de l'excursió filològica de l'any 1906, una obra a cavall entre el relat autobiogràfic i el llibre de viatges. Perquè el dietari no sols té un interès lingüístic, sinó també un gran valor documental. Hi consten itineraris i descripcions geogràfiques i s'hi recullen incidències i anècdotes divertides.