«¡Defendemos Cataluña, Defendemos España!»

«Tots som conscients del perill que afrontem de perdre la nostra identitat. Ha arribat l'hora de dir en veu alta i sense por allò que tots pensem: que ja n'hi ha prou, que primer som els catalans i no pas els immigrants.»

Quina és la situació de la ultradreta a Catalunya actualment? Existeix un lepenisme català? Aquest assaig reflecteix com al durant quatre dècades s'ha viscut un procés pel qual l'agressiu neofeixisme dels anys seixanta i la reivindicació del franquisme dels anys setanta i vuitanta s'ha eclipsat per deixar pas en l'albada del segle XXI a un populisme dretà que cerca respectabilitat política i el suport d'un electorat ampli i heterogeni. La limitada presència institucional aconseguida per la Plataforma per Catalunya als comicis municipals de 2003 (amb un regidor a les localitats de Cervera, Vic, Manlleu i El Vendrell) tanca així un cicle polític en el si de l'extrema dreta.

En aquest sentit, Catalunya ha estat l'indret d'Espanya en el qual la ultradreta ha reflectit clarament la transició d'una extrema dreta nostàlgica a una dreta populista i radical i homologable a d'altres realitats europees. D'aquí que el marc cronològic de l'estudi abasti des de la irrupció d'una ultradreta agressiva a mitjans dels anys seixanta (l'anomenat búnker) fins al present.